El caràcter d'un home és el seu destí.

És una frase potentíssima d'Heràclit que ens recorda que la manera com som —les nostres tendències internes, valors, actituds i maneres de reaccionar— determina molt més el nostre futur que les circumstàncies externes.

No és tant el que ens passa, sinó com som davant del que ens passa. El caràcter actua com una brúixola constant: si som disciplinats, pacients, íntegres o resilients, acabarem seguint camins diferents que si som impulsius, covards o arrogants. El destí no seria, doncs, una qüestió d'atzar, sinó de coherència entre l'ésser intern i les conseqüències inevitables d'aquest ésser.