aforismes ● cat: Catalunya

Barcelonota. [És com anomenava Josep Vicenç Foix a la Barcelona bruta i desendreçada als anys 70]
Catalunya pot prescindir de l'Univers sencer i els seus veïns no poden prescindir d'ella. [Voltaire, inspirat pel 1714, en temps de Lluís XIV]
Catalunya remou l'arbre i Euskadi recull els fruits.
Com menys por tenim, més toquem la pera als espanyols. La meva gran causa, mentre no pugui fer res millor, és ser un corcó per als espanyols. Vist que això de la independència és molt complicat, entretant almenys fem coses que toquin els collons als espanyols. [Clara Ponsatí, exiliada per la repressió de l'estat espanyol; quan parla dels espanyols es refereix als espanyols catalanofòbics, els aporellistes, els qui ens espien, ens peguen, ens jutgen, ens engarjolen i ens envien a l’exili]
De vegades semblem una merceria en lloc d'un poble. [Montserrat Roig]
Després d'un bon amic, el millor que es pot tenir en aquesta vida és un bon enemic. ['Víctus' de l’Albert Sánchez Piñol]
El Primer d’Octubre i la violència desencadenada per Espanya han canviat per sempre aquest país.
El principal drama de la societat catalana: no és que no tinguem estat, és que en patim amb cruesa un des del 1714.
El procés català ha destapat el feixisme, ha despullat l'esquerra, ha ridiculitzat la monarquia i ha ensenyat la submissió dels mitjans. Un èxit!
No tenim encara un estat propi, tenim un estat no propici o fins i tot hostil.
Que ni aquest país era un oasi ni ara és un fangar.
Si la meva llengua fa trontollar els fonaments del teu Estat, significa que has construït el teu Estat sobre la meva terra. [Musa Anter, 1920-1992]
Som un país de copistes, més que d'inventors. [Josep Pla]
Una Catalunya no sobirana és i serà fiscalment insostenible i políticament tocada de mort.
Una de les lliçons que he après és que un dels motius per què Catalunya no és lliure és perquè la gent no ho és. [Jordi Baylina, tecnòleg]
Una majoria a Catalunya pot ser una minoria a Espanya, i una majoria a Espanya pot ser una minoria a Europa.
(...) la pretensió de que es pot governar res des d’una trista gestoria subordinada que porta el nom d’una institució medieval.