Cautela / Prudència

1. Abans de tirar-me a la piscina, miro si hi ha aigua.
2. Anar amb les llums intermitents quan venen mal dades.
3. Anar amb peus de plom.
4. El dimoni fa les olles, però no sap fer les tapadores.
5. El retirarse no es huir ni el esperar es cordura cuando el peligro sobrepuja a la esperanza. [Cervantes]
6. Entre l'extrema prudència i la temeritat excessiva hi ha un daurat terme mitjà.
7. És bo saber callar, fins que és l'hora de parlar. [És una dita catalana que vindria a dir que no diguis res fins que n'estiguis segur]
8. Hasta el rabo, todo es toro. [Dita espanyola]
9. La fulla d'herba que creix massa alta la tallen. [Adagi japonès]
10. La prudència, sense el coratge, és pusil·lànime. Però el coratge, sense la prudència, no passa de temeritat o follia.
11. Mai donis explicacions del que penses o fas, fins que hagis de fer-ho. Potser després d'una estona, tinguis una raó millor. [Ryan Hiday, L'ego és l'enemic]
12. Massa poc valor és covardia i massa valor és temeritat. [Aristòtil, valedor de la prudència com la més estimada de les virtuts]
13. Més d'una vegada ens hem hagut de menjar les paraules amb patates perquè el futur és incert i inesperat. I de vegades, traïdor.
14. No convé tirar sal a la ferida.
15. No diguis “mai”, no diguis “sempre”, deixa que el temps decideixi.
16. No diguis ase a ningú que no ho sigui més que tu. [Dita catalana]
17. No diguis mai d'aquesta aigua no en beuré per tèrbola que sigui. [Joan Amades]
18. No en diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.
19. No podem tancar una ferida obrint-ne una altra.
20. No vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo.
21. Nosaltres no volem que la prudència ens faci traïdors. [Lema del Fossar de les Moreres, Jordi Carbonell, Onze de Setembre de 1977]
22. Per ben assegut que estiguis, que no pots caure no diguis.
23. Qui tanca la boca no ensenya les dents.
24. Si dubtes, calla. [Zaratustra]
25. Si no està bé, no ho facis; si no és veritat, no ho diguis. [Marc Aureli]
26. Si però no, no fos cas. [Dita molt catalana]
27. Val més penedir-se de no haver sortit a la mar, que d'haver-hi sortit. [Dita marinera]