aforismes ● cat: Avorriment

Avorrir-se no és res dolent, i cal aprendre’n. [Josep Maria Espinàs]
Avorrir-se, un exercici socialment mal vist però que genera uns beneficis notables.
Avorrit amb les neurones abatudes i rovellades, sense rumb i sense causa.
Caçant mosques.
Clavar (donar) la tabarra. [Donar la xapa]
El secret d'avorrir a la gent consisteix a dir-ho tot. [Voltaire]
Ens avorrim perquè ens divertim massa. [Hugues-Bernard Maret]
L'avorriment és el trampolí de la creativitat.
L'avorriment és la suprema expressió de la indiferència. [Luis de León]
L'avorriment és l'experiència física del temps i de la nostra existència a través del temps. [Martin Heidegger]
L'avorriment és un mal comú. [Giacomo Leopardi]
L'avorriment és una deficiència en la qualitat de vida. [Orrin Klapp]
L'avorriment representa el temps pur i sense diluir en tota la seva monòtona, redundant i repetitiva esplendor. [Joseph Brodsky; argumentava que l'avorriment és la nostra finestra a la infinitud del temps]
L'essència de l'avorriment és trobar-se en l'obsessiva recerca de la novetat. [George Leonard]
L'única manera de tornar-se excel·lent és mantenir-se perpètuament fascinat amb repetir la mateixa acció una i una altra vegada. T'has d'enamorar de l'avorriment. [James Clear, 'Hábitos atómicos']
Mastegar un xiclet que ja no té gust.
Més avorrit que l'armari del Dalai Lama.
Quan parla és com si sonés un violoncel.
Sense mi, m'hauria avorrit terriblement. [Alexandre Dumas]
Sense suc ni bruc (sense substància ni gràcia).
Ser capaços d'avorrir-se sense portar-ho malament és un indicador d'equilibri emocional. [Anabel González, Lo bueno de tener un mal dia]
Tan avorrit que podria fer adormir les ovelles.
Una societat sense excèntrics no es mou i queda condemnada a girar en torn a l'autocomplaença fins morir d'avorriment.