💡 El dolor es refereix als fets inevitables de la vida: la pèrdua, la malaltia, l'envelliment, la decepció... Són realitats que tots experimentem tard o d'hora. És part intrínseca de viure en un cos mortal i en un món canviant.
💡 El sofriment, en canvi, és la resposta interna que fem al dolor. És el patiment mental i emocional que sovint afegim al dolor primari a través de la resistència, l'aferrament, la queixa o la lluita contra el que és. El sofriment neix, doncs, de la no acceptació, de la lluita interna per voler que la realitat sigui diferent del que és.
Buda ens ensenya que, tot i no poder evitar el dolor que forma part de l'existència, sí que podem aprendre a gestionar la nostra actitud i resposta interior per minimitzar —o fins i tot eliminar— el sofriment associat. Aquesta és la clau de l'alliberament: entendre que tenim poder sobre com vivim les nostres experiències.
En resum:
- El dolor és físic, natural i no sempre evitable.
- El sofriment és mental, creat per la interpretació i la resistència, i pot ser reduït o eliminat a través de la consciència, l'acceptació i la pràctica interior.
