Aquesta “indiferència” no és desídia ni apatia, sinó una llibertat interior respecte als resultats, a l’opinió dels altres o a l’aferrament als propis desitjos. Quan no ens importa “massa” el que passa, podem actuar amb més claredat, presència i serenor. És com si el no voler controlar-ho tot permetés que la vida flueixi millor i que les accions siguin més efectives perquè neixen del centre, no de la por o la necessitat de validació.
💡 Missatge de fons: Quan deixem d’estar tan aferrats a com han de ser les coses, estem més disponibles per fer-les bé, amb autenticitat i plenitud.