Acceptar significa mirar de front allò que ens incomoda: emocions, records, parts de nosaltres que ens fan vergonya o por. Quan acceptem, integrem. I en integrar, ens transformem, perquè deixem de fugir i comencem a comprendre, a posar llum on abans hi havia resistència o ignorància.
En canvi, allò que neguem —sigui un trauma, un defecte o una veritat incòmoda— no desapareix. Sovint s’amaga en l’inconscient i actua des d’allà, com una força que ens limita o ens fa reaccionar de manera automàtica. Ens sotmet perquè, en negar-ho, li donem poder inconscient: ens domina des de les ombres.
Així, Jung ens convida a mirar cap endins amb valentia. Acceptar no vol dir justificar o resignar-se, sinó reconèixer per poder escollir. És un acte de llibertat.
