Quan dones amor, comprensió, temps o atenció de manera genuïna, no només beneficies l'altre: et transformes tu mateix. Et connectes amb la teva essència, t’obres, creixes. És com si, en donar, reafirmessis el teu propòsit i alimentessis el teu propi esperit.
En canvi, quan et tanques, quan et reserves o et mous per por o desconfiança, el que perds no és només la connexió amb els altres, sinó també amb tu mateix. Et negues l’oportunitat de créixer, d’aprendre, d’estimar.
La frase ens recorda que donar —amb consciència, amb llibertat i des de l’Amor— no és una pèrdua, sinó una forma d’abundància. És un acte que retorna, que ens omple, que ens apropa més a qui realment som.
