💡 Acceptació i realitat (primera part):
“El que passa és el que és” ens convida a reconèixer la realitat tal com és, sense resistència ni judici. No es tracta de resignació, sinó d’acceptació profunda. Quan deixem de lluitar contra els fets, alliberem energia que podem emprar per actuar amb saviesa. Aquesta actitud és essencial en moltes filosofies orientals: el patiment neix de la resistència al que és.
💡 Responsabilitat i identitat (segona part):
“El que fem amb el que passa és el que som” ens trasllada al terreny de l’elecció personal. Davant dels esdeveniments —bons o difícils—, sempre tenim un marge de llibertat per decidir com respondre. Aquest espai entre estímul i resposta és on es manifesta el nostre caràcter, la nostra consciència i el nostre nivell d’evolució interior.
✨ En resum: aquest proverbi ens recorda que no som definits pel que ens passa, sinó per com ho vivim i com hi responem. Hi ha una gran pau en l’acceptació i un gran poder en l’elecció. És un missatge profund per a cultivar la presència, la responsabilitat i l’autenticitat.
