Quan som serens, no reaccionem impulsivament, sinó que responem amb claredat. No necessitem controlar-ho tot perquè sabem que no tot es pot controlar. Aquesta pau estable és un senyal que hem après a viure des de dins, i no segons els vents del món.
En definitiva, Montaigne ens recorda que la saviesa no és un trofeu intel·lectual, sinó una manera de ser: estable, oberta, present. I que la serenitat no és absència de problemes, sinó presència d’una mirada lúcida i compassiva.