Aquesta afirmació sintetitza amb gran lucidesa una veritat fonamental: sense constància, cap qualitat noble no es pot sostenir en el temps. Podem tenir bones intencions, moments d'inspiració o iniciatives brillants, però si no hi ha una continuïtat en l'acció, tot es dissipa com fum.
La constància és el fil invisible que dona solidesa a la paciència, a la generositat, a l’honestedat, al respecte… Virtuts que no són actes puntuals, sinó actituds mantingudes. I és justament aquest manteniment —a vegades silenciós i discret, fins i tot tediós— el que dona veritable valor a la virtut.
Balzac, observador agut de la naturalesa humana, ens recorda així que el camí del creixement personal no es recorre a base de grans salts, sinó de passos petits però sostinguts. La constància és, doncs, el múscul de la virtut. Sense ella, les bones qualitats esdevenen flor d’un dia. Amb ella, esdevenen caràcter.
💡 Potser per això també es diu que "el talent es forma en la calma, el caràcter en el corrent de la vida".
