Aquesta afirmació de Wayne W. Dyer apunta a una idea poderosa i transformadora: que la felicitat no és quelcom extern que cal perseguir, sinó un estat intern que ja forma part de la nostra essència.
Implica que, sota les capes de preocupacions, pors, condicionaments socials i emocions acumulades, hi ha un estat de pau i benestar natural, gairebé com un "estat de repòs" de l'ésser humà.
✨ Aquesta visió connecta amb moltes tradicions espirituals i filosofies orientals que ens conviden a "recordar" qui som en realitat, més que a "convertir-nos" en alguna cosa nova.
Però, per què no ens sentim feliços de manera constant, si aquest estat és natural?
👉 Perquè sovint estem desconnectats de nosaltres mateixos, atrapats en el soroll mental, en la comparació, en les exigències o en l’afany de control.
💡 Potser el camí cap a la felicitat no és tant una recerca com un retorn. Un desfer-se més que un acumular. Una tornada a l'essencial, allò que ja som.
