Sèneca ens convida a canviar la mirada: a veure el valor intrínsec de fer el bé, independentment de si rep reconeixement, gratitud o retorn. El veritable premi no és l'aplaudiment extern, sinó la transformació interna que produeix l'acte mateix. Fer una bona acció ens recorda qui som o qui volem ser, ens connecta amb la nostra essència i ens allibera de l'egocentrisme. És una forma de coherència entre valors i accions.
Aquesta idea també reforça una visió estoica de la vida: no controlem les conseqüències, però sí el que fem i com ho fem. I quan l'acció neix del bé, això ja és plenitud.
💡 És possible que, al practicar això, descobrim que no necessitem tant dels altres com pensàvem, i que dins nostre hi ha una font de satisfacció més estable i silenciosa.
