La saviesa és la intersecció entre el que tu esperes de la vida i el què la vida espera de tu.

Aquesta frase atribuïda a Antonio Machado —“La saviesa és la intersecció entre el que tu esperes de la vida i el que la vida espera de tu”— conté una idea profunda i evocadora: la saviesa no es troba només en perseguir els propis desitjos ni en resignar-se al que la vida imposa, sinó en saber escoltar amb atenció les dues veus i trobar-ne un punt de trobada.

💡 Hi ha una doble crida en aquesta frase. D’una banda, ens convida a ser honestos amb el que realment volem, allò que esperem de la vida. Però, de l’altra, ens recorda que la vida no és un escenari que s’adapta a la nostra voluntat, sinó una dansa on també cal llegir els senyals, entendre els límits, intuir les oportunitats. La saviesa, doncs, neix d’aquesta escolta mútua: saber demanar, però també saber rebre el que toca, quan toca —encara que no sigui exactament el que esperàvem.

És una visió molt afinada del camí vital: ni passivitat ni control obsessiu, sinó diàleg. Una mena de pacte subtil entre el nostre anhel i el misteri de la vida. I, com tota bona dansa, cal practicar-la amb humilitat, obertura i una mica de sentit de l’humor.