💡 Significa que sovint estem tan centrats a planificar el futur que no vivim plenament el present. Ens imaginem com seran les coses, fem llistes, projectes, horaris... i mentre tot això passa pel cap, la vida real —aquella que no espera— ja està succeint: una conversa espontània, un gest tendre, una passejada sense rumb, un error, un descobriment inesperat. El més irònic és que en aquesta "vida que passa" hi ha la veritable experiència de viure. No en els plans, sinó en el que ens sorprèn mentre intentem controlar el que vindrà.
👉 És un recordatori subtil però profund: viure plenament vol dir estar present, escoltar, sentir, observar... no només preparar-se per a demà, sinó també honorar l’ara.
