La vida és com sortir a navegar en una barca que sabem amb tota certesa que naufragarà.

Aquesta metàfora del mestre zen Shunryu Suzuki "La vida és com sortir a navegar en una barca que sabem amb tota certesa que naufragarà" és colpidora i, alhora, profundament alliberadora. Dir que la vida és com sortir a navegar en una barca que sabem amb tota certesa que naufragarà ens convida a mirar de cara una veritat essencial: la impermanència. Tots morirem. Tot el que estimem, tot allò que construïm, tot allò que vivim… s’acabarà.

I tanmateix, sortim a navegar.

💡 Això ens interpel·la sobre el per què. Si sabem que el final és inevitable, què ens impulsa a viure? A estimar? A crear? Potser, precisament, el fet que la barca s’enfonsarà ens fa valorar més cada moment que passem a bord. Ens convida a viure amb més presència, amb menys aferrament i amb més plenitud.

Aquesta visió no és derrotista, sinó radicalment honesta i espiritualment potent. Ens recorda que la bellesa de la vida no està en la seva durada, sinó en la qualitat amb què la vivim. Que el patiment sovint ve de voler evitar el naufragi, quan en realitat, acceptar-lo ens pot portar una gran pau.

En clau zen, aquest pensament ens convida a deixar anar l’aferrament, a viure el moment present i a trobar la llibertat en l’acceptació de l’inevitable. No es tracta de resignar-se, sinó de viure des del cor, sabent que la barca naufragarà… però que, mentrestant, podem gaudir del vent, de l’aigua, del cel i de la companyia.