Quan diu “Les circumstàncies no fan l’home, només el revelen”, ens recorda que el que som realment no depèn del que ens passa, sinó de com hi responem. Les situacions externes —bones o dolentes— no ens creen de zero; simplement posen llum sobre allò que ja portem a dins: els nostres valors, creences, fortaleses i també les nostres ombres.
Per exemple, dues persones poden perdre la feina el mateix dia: una pot caure en el desànim i la queixa, i l’altra pot veure-hi una oportunitat per reinventar-se. La circumstància és la mateixa, però la reacció revela qui són cadascuna en el fons.
En aquest sentit, la vida és com un mirall: les crisis, els èxits i fins i tot les petites incomoditats són proves que deixen al descobert la nostra essència. El que canviem no és tant el món extern, sinó el nostre interior.
Podríem resumir-ho així:
El que et passa no et fa; et mostra.
Reacciona com la persona que vols ser.
Seria com un petit “mantra” per recordar que, davant de qualsevol circumstància, tenim l’oportunitat de revelar la nostra millor versió.
