«Mentre vivim, visquem» és un recordatori de l’ara. Ens convida a posar consciència al moment present, a estimar, a aprendre, a sentir, a participar activament en el misteri de ser vius. És també una exhortació a no postergar la felicitat ni la pau per a un futur incert, perquè la vida sempre és aquí i ara.
Podríem entendre-ho també com una proposta d’autenticitat: viure de debò vol dir ser nosaltres mateixos, sense màscares, sense por, amb l’esperit despert. Ramon Llull ens anima, en poques paraules, a viure de manera conscient i plena —una actitud que segueix essent tan revolucionària avui com fa set segles.
