Moltes vegades ens passem la vida esperant “la gran felicitat” —aquest moment perfecte, aquest projecte acabat, aquesta relació ideal, aquesta fita que sembla que ho canviarà tot— i, mentrestant, deixem escapar el que ja tenim davant: les petites alegries quotidianes. Un cafè tranquil, una conversa sincera, una passejada sense pressa, una mirada amable…
Aquestes petites alegries no són un premi menor: són la matèria de la vida. La felicitat no és una meta final, sinó una suma de moments viscuts amb presència i agraïment. Quan deixem d’esperar “el gran dia” i aprenem a veure la bellesa en l’ara, descobrim que la felicitat ja hi era, silenciosa, en les coses senzilles.
