Quan mirem de debò, sense voler intervenir, sense jutjar ni projectar-hi res, el món exterior potser no es transforma, però sí ho fa el nostre món interior. La mirada contemplativa, aquella que observa sense voler posseir ni modificar, obre en nosaltres un espai de silenci i d’acollida. És en aquest espai on es produeix la veritable transformació: deixem de ser subjectes que miren alguna cosa per convertir-nos en presència que es deixa mirar també pel que observa.
D’Ors, amb la seva espiritualitat centrada en la contemplació, ens recorda que el canvi autèntic no consisteix a alterar les coses, sinó a veure-les d’una altra manera. Quan aprenem a mirar amb atenció, el món deixa de ser un objecte per esdevenir una relació viva.
Podríem dir que aquesta frase ens convida a practicar una nova manera de viure: mirar per comprendre, no per dominar; mirar per transformar-nos, no per transformar-ho tot. És així com la mirada esdevé camí d’autoconeixement i de pau interior.
