- A cada bugada es perd un llençol (successió de desgràcies).
- A l'home li costa ben poc atreure's la desgràcia (Menandre d’Atenes, 341-290 aC).
- Busqueu la causa de les vostres desgràcies en vosaltres mateixos, i si no sou cecs la trobareu i la remeiareu (Lev Tolstoi).
- Comèdia és igual a tragèdia més temps (la desgràcia és relativa, com va demostrar Woody Allen amb aquesta equació).
- Déu escriu recte amb renglons torçats (atribuït a Santa Teresa).
- Els homes desgraciats, com els qui dormen malament, s'enorgulleixen del fet (Bertrand Russell).
- Entre totes les desgràcies, la pitjor és la d'haver estat feliç (Boeci).
- Es pot somriure sempre i ser un desgraciat (William Shakespeare).
- Fer el pena.
- Hi ha pollastres en granges ecològiques que viuen en millors condicions que jo.
- La desgràcia extingeix els odis i les enveges (Jean de La Bruyère).
- La desgràcia guaita i cerca. Amagueu la vostra felicitat. Sigueu feliços en veu baixa (Alphonse Karr).
- La diferència entre adversitat i desgràcia és que la primera suposa una sortida, permet tenir esperança, mentre que la segona no, és un estat que creiem eterna.
- La meva vida està plena de terribles desgràcies, la majoria de les quals mai no van succeir (Michel de Montaigne).
- Les desgràcies més temudes són, generalment, aquelles que no arriben mai (James Russell, 1819-1891).
- Les desgràcies no venen mai soles, no només és una frase feta, és l'expressió d'un principi: si en la persona hi ha alguna cosa negativa, tendeix a manifestar-se externament; per tant, compte amb el penses i sents. [Antoni Blay]
- L'adversitat suposa una sortida, permet tenir esperança. La desgràcia no, és un estat que creiem eterna.
- L'home és desgraciat perquè no sap que és feliç (Fiódor Dostoievski).
- L'home és la suma de les seves desgràcies (William Faulkner).
- Més d'un cop m'he sentit com en Jim Carrey a Él Show de Truman, on la vida gira al voltant del protagonista i no a l'inrevés.
- Més val caure en gràcia que ser graciós (principi subjectiu).
- No val la pena ni dedicar-li cinc segons de la vida.
- O bé ens fem desgraciats o ens fem forts. La quantitat de treball és la mateixa. [Carlos Castaneda]
- Ploure sobre mullat.
- Pobre desgraciat que es vesteix a Humana i menja gràcies a Càritas (Iu Forn).
- Quan els elefants es barallen, és l'herba qui pateix.
- Tret al peu.
- Vingué fet un eccehomo (s'entén que la persona a la qual es fa referència presenta una imatge física plena de ferides, cops i mostra un semblant llastimós).
💢De vegades, un simple aforisme és una petita lliçó de vida que ens pot aclarir i resoldre el problema més complicat.