Desgraciat és realment aquell que no sap suportar la desgràcia.

Aquesta frase —atribuïda a Bies de Priene, un dels set grans savis de Grècia, i posteriorment la va fer seva Benjamin Franklin— conté una saviesa profunda i atemporal. El seu poder rau en la distinció entre el que ens passa i com ho vivim. No és tant la desgràcia en si el que ens fa patir, sinó la nostra incapacitat per gestionar-la internament.

💡 Reflexions possibles:

1. Fortalesa interior com a refugi: La cita ens convida a desenvolupar una mena de resiliència, a construir dins nostre un espai estable que no depengui dels esdeveniments externs. En aquest sentit, la veritable desgràcia no és el dolor, sinó l’absència de recursos interns per acollir-lo amb serenitat.
2. Punt de vista estoic: Bies de Priene era un savi grec, i aquesta mirada recorda l’estoïcisme: no podem controlar el que ens passa, però sí com ho interpretem i com hi reaccionem. La llibertat veritable es troba en la nostra actitud davant l’adversitat.
3. Benjamin Franklin i la saviesa pràctica: Que Franklin l’hagi adoptat mostra la universalitat d’aquesta visió. En el món modern, també estem exposats a múltiples “desgràcies” (canvis, pèrdues, incerteses), però continua essent cert que la clau està en la nostra capacitat per sostenir-les sense trencar-nos.
4. Una invitació a l’autoeducació emocional: Aprendre a suportar la desgràcia és una habilitat que es pot desenvolupar. No és resignació, sinó una forma de maduresa que ens prepara per viure amb més pau i plenitud.