D’una banda, reconeix que el saber que hem acumulat és limitat, finit i sovint parcial. D’altra banda, fa evident l'enorme vastitud del que encara no sabem, del misteri, del desconegut. Hi ha en aquestes paraules una fascinació per l’inabastable, una set de veritat que no s'acontenta amb el que ja s'ha après.
També hi ha un toc de saviesa paradoxal: només qui ha recorregut camins de coneixement pot arribar a valorar com n’és d’immens el que queda fora del mapa. Això ressona amb aquella idea atribuïda a Sòcrates: "Només sé que no sé res."
💡 Potser aquesta frase ens convida a continuar aprenent, a ser humils, i a recordar que el veritable savi no és qui ho sap tot, sinó qui sap reconèixer la magnitud de la seva ignorància.
