Conèixer-se a un mateix no és una fita, sinó un camí. És el reconeixement dels propis límits i potencials, l’observació sincera de les emocions, les motivacions, les pors i els desitjos. Aquest procés d'autoconeixement és també clau per entendre el món, perquè, com diu la continuació no escrita però transmesa pel pensament hermètic: "i coneixeràs l’univers i els déus."
Aquesta relació entre el microcosmos (l’ésser humà) i el macrocosmos (l’univers) ens convida a mirar cap endins per comprendre el que hi ha fora. Quan un es coneix de veritat, es fa més capaç d'actuar amb consciència, compassió i llibertat. I potser, en aquest conèixer-nos, es revela també la nostra connexió amb tot allò que és.