Quan la vida “ens estreny”, com quan prems una taronja, no surt el que voldríem aparentar, sinó la nostra veritable essència: pors, rancúnies, pau, empatia, serenitat, ràbia… el que hi ha. Això ens convida a mirar cap endins i a fer una feina honesta d’autoconeixement i transformació interior. Si volem que en els moments difícils surti pau, amor o comprensió, cal cultivar això abans que arribi la pressió.
💢De vegades, un simple aforisme és una petita lliçó de vida que ens pot aclarir i resoldre el problema més complicat.
De la mateixa manera que quan prems una taronja surt suc de taronja, quan la vida ens estreny surt el que hi tenim dins.
💡 Aquesta metàfora de Wayne Dyer és poderosa i senzilla alhora. Ens recorda que les circumstàncies externes —especialment les difícils— no creen el que som, sinó que revelen el que ja portem a dins.
Quan la vida “ens estreny”, com quan prems una taronja, no surt el que voldríem aparentar, sinó la nostra veritable essència: pors, rancúnies, pau, empatia, serenitat, ràbia… el que hi ha. Això ens convida a mirar cap endins i a fer una feina honesta d’autoconeixement i transformació interior. Si volem que en els moments difícils surti pau, amor o comprensió, cal cultivar això abans que arribi la pressió.
Quan la vida “ens estreny”, com quan prems una taronja, no surt el que voldríem aparentar, sinó la nostra veritable essència: pors, rancúnies, pau, empatia, serenitat, ràbia… el que hi ha. Això ens convida a mirar cap endins i a fer una feina honesta d’autoconeixement i transformació interior. Si volem que en els moments difícils surti pau, amor o comprensió, cal cultivar això abans que arribi la pressió.