El jonc que s'inclina resisteix la ventada; el roure, per més fort que sigui, pot esquerdar-se.

Aquesta metàfora, atribuïda a Isop i popularitzada per Jean de la Fontaine —El jonc que s'inclina resisteix la ventada; el roure, per més fort que sigui, pot esquerdar-se—, ens parla de la saviesa de la flexibilitat davant les adversitats. El jonc, que es doblega amb el vent, representa la capacitat d'adaptació, la humilitat i la fluïdesa. No s'oposa a la força, sinó que la deixa passar, i així sobreviu. En canvi, el roure —fort, rígid i orgullós— pot trencar-se si el vent és prou intens.

💡 Aquesta imatge ens convida a reflexionar sobre la importància de no aferrar-nos a una posició fixa, especialment en moments de crisi o conflicte. Sovint confonem força amb rigidesa, però en realitat, la veritable fortalesa pot ser la capacitat de cedir, d'escoltar, de canviar de perspectiva o de fluir amb la realitat, per dura que sigui.

També hi podem veure un consell per a les relacions: ser flexibles, escoltar, no voler tenir sempre la raó. I en el terreny emocional, ens recorda que reprimir o resistir-nos a les emocions pot fer-nos mal, mentre que permetre'ns sentir-les i deixar-les passar ens pot ajudar a guarir.

En definitiva, és una lliçó de saviesa antiga que continua essent profundament actual: la flexibilitat és una forma subtil però poderosa de resistència.