Encara que res no canviï, si jo canvio tot canvia.

Aquesta frase de Marcel Proust, “Encara que res no canviï, si jo canvio, tot canvia”, és una gran veritat embolcallada en aparent paradoxa. Ens convida a mirar cap endins i reconèixer que la nostra manera de percebre i viure el món no depèn tant del que passa a fora, sinó de la nostra actitud interior.

💡 Quan canviem la mirada, canvia la realitat que experimentem.
Els mateixos esdeveniments poden ser viscuts com una desgràcia o com una oportunitat, segons el nostre estat intern. Per exemple, un conflicte pot ser motiu d’enfonsament o pot esdevenir una ocasió per créixer, si el vivim amb consciència.

També ens recorda el poder transformador del creixement personal: si jo em faig més pacient, més present, més compassiu… les meves relacions canvien, la meva experiència vital canvia, i el món que m’envolta sembla transformar-se, encara que externament no hagi passat res de nou.

És una invitació potent a deixar de voler controlar el que ens envolta i assumir la responsabilitat de la nostra pròpia transformació. És des d’aquí que realment podem començar a canviar el món: des de dins.