El paradís no és troba en cap espai sinó en el temps.

Aquesta frase de Joaquim Ruyra suggereix una mirada profunda i subtil sobre la naturalesa de la felicitat i la plenitud. No identifica el paradís amb un lloc físic, sinó amb una experiència temporal, potser efímera però intensa, que es viu en determinats moments de la vida.

💡 El paradís, segons aquesta visió, no és una destinació geogràfica ni una utopia externa, sinó un estat que es manifesta en el fluir del temps: en instants concrets de pau, connexió, plenitud o bellesa.

També pot entendre’s com una crida a valorar el moment present, perquè el paradís no és un lloc on hem d’arribar, sinó un temps que podem reconèixer i assaborir quan estem realment vius i conscients.