El patiment és necessari fins que t'adones que és innecessari.

Aquesta frase d'Eckhart Tolle és aparentment paradoxal, però apunta a una veritat profunda del creixement interior. El patiment sovint actua com un despertador: ens sacseja, ens qüestiona, ens fa buscar respostes i camins diferents. Fins que no hem viscut prou dolor —emocional, mental o espiritual—, sovint no estem preparats per veure que hi ha una altra manera de viure: amb presència, acceptació i consciència.

Quan Tolle diu que el patiment és "necessari", no vol dir que sigui bo o desitjable, sinó que és sovint l’impuls que ens condueix al despertar. Però un cop has vist que el patiment neix de la resistència a allò que és, de l’identificació amb el pensament i l’ego, aleshores pots deixar de crear més dolor innecessari. En aquest sentit, deixa de ser necessari perquè ja n'has après la lliçó.

💡 Aquesta frase pot invitar-nos a revisar el nostre patiment present: és inevitable o l’estem perpetuant sense adonar-nos-en?