💡 Quan una persona parla d’una altra, especialment si ho fa en to crític o despectiu, acostuma a revelar més aspectes del seu propi món interior que no pas del comportament real de l’altre. El llenguatge que utilitza, el to, la insistència o la mirada que projecta sobre l’altre reflecteixen les seves creences, valors, frustracions o fins i tot ferides no resoltes.
Per exemple, si el Joan diu que el Pere és arrogant, pot ser que sigui cert... però també pot ser que el Joan tingui una sensibilitat especial envers l’arrogància perquè ell mateix lluita amb la seva autoestima, o perquè ha patit menyspreus en el passat. Així, el comentari del Joan esdevé una finestra al seu món intern.
🔍 Aquesta frase també ens invita a practicar l’autoobservació i la responsabilitat emocional: en lloc de jutjar automàticament, podem preguntar-nos què ens mou a parlar d’aquella manera o què ens desperta l’altre en realitat.
En resum, el que diem dels altres és un reflex, sovint inconscient, de qui som nosaltres. Per això, val la pena escoltar-nos amb atenció quan parlem dels altres: podríem aprendre molt sobre nosaltres mateixos.
