"Jo vull pau." Aparentment, és una afirmació senzilla i noble. Qui no voldria pau? Però la reflexió de Sai Baba ens convida a mirar més enllà del significat superficial.
💡 "Jo" és l'ego. L'ús del "jo" implica una identitat separada, una autoconsciència basada en la distinció entre "jo" i "els altres", "jo" i "el món". L’ego, entès com la idea de separació i possessió, és sovint la font de conflicte, perquè vol controlar, protegir-se o sobresortir.
💡 "Vull" és el desig. El desig implica una manca, una absència. Quan "vull" alguna cosa, estic afirmant que no la tinc ara. El desig constant ens manté en una roda de cerca i insatisfacció. Fins i tot voler pau pot esdevenir una forma de turbulència interior si sorgeix des de la necessitat o la impaciència.
💡 Elimina l’ego i el desig i tindràs la pau. La pau no es troba afegint-hi coses, sinó deixant anar. Quan no hi ha ego que separi, ni desig que agiti, el que queda és silenci, presència... pau. No es tracta de "aconseguir-la" sinó de reconèixer-la dins nostre quan deixem de resistir-nos o voler controlar.
🔍 Reflexió personal. Aquest pensament em recorda que la pau no és una meta externa sinó un estat natural que apareix quan deixem d'identificar-nos amb el personatge que "vol" alguna cosa. En el silenci de l'ésser, més enllà del voler i del jo, la pau ja hi és.
