💡 La cara com a mirall de l'ànima implica que allò que sentim, pensem o vivim internament acaba deixant una empremta en la nostra expressió, els gestos, les arrugues, el somriure o fins i tot la tensió facial. El rostre, amb el pas del temps, revela si una persona ha viscut des de l'amor o des de la por, des de la serenor o des de l'angoixa.
💡 Els ulls com a delators van encara més enllà: sovint diem que els ulls no menteixen. Potser podem contenir les paraules o controlar el gest, però la mirada revela veritats profundes: l’alegria genuïna, la tristesa oculta, la ràbia continguda o l’amor que no s’atreveix a expressar-se.
Aquesta cita ens recorda que, malgrat les màscares o els personatges que puguem adoptar, el nostre ésser essencial sempre troba camins per manifestar-se. I també ens fa pensar en la importància d’aprendre a mirar i a escoltar més enllà de les paraules. Mirar algú als ulls amb atenció és, moltes vegades, una manera directa de connectar amb la seva veritat.
