Aquesta afirmació de Gandhi convida a una mirada holística sobre la salut, que va més enllà del cos físic per incloure-hi la ment i l’esperit. Ens diu que no n’hi ha prou amb menjar bé, descansar o fer exercici; també cal observar la qualitat dels nostres pensaments.
Els pensaments poden generar emocions, i aquestes, si són sostingudes en el temps i no ben gestionades, poden afectar el nostre sistema immunitari, hormonal o nerviós. Per exemple, el pensament constantment negatiu, la culpa persistent o l'angoixa no expressada poden convertir-se en malestar físic: mals de cap, tensions musculars, trastorns digestius… fins i tot, a la llarga, en malalties més greus.
Gandhi ens recorda, doncs, que la salut comença dins nostre. Que una ment neta, en pau i enfocada pot ser tan important com una bona alimentació. Ens anima a assumir la responsabilitat no només del que fem, sinó també del que pensem, perquè tot forma part del mateix ecosistema: nosaltres mateixos.
🧠 La salut comença en els pensaments. La salut no depèn només del que fem amb el nostre cos, sinó també del que deixem créixer dins la nostra ment. Un pensament persistent pot arribar a ser tan determinant com un hàbit alimentari. Quan arrosseguem emocions no expressades o idees que ens limiten, el nostre cos les escolta en silenci. L’estrès sostingut, la culpa no perdonada o la por que no ens atrevim a mirar de cara poden anar calant dins les nostres cèl·lules com gotes lentes que acaben erosionant la roca. Com deia Gandhi, la malaltia és sovint el resultat d’allò que pensem i sentim, no només del que fem. Si volem curar-nos de veritat, potser hem de començar per netejar la ment, reconciliar-nos amb la nostra història i aprendre a pensar amb amor. El cos agraeix, sempre, quan l’ànima troba la pau.
