💡 Jung planteja que la malaltia no és només un error o un mal funcionament del cos, sinó un missatge profund que ens interpel·la. Des d’aquesta perspectiva, el símptoma no és l’enemic, sinó un senyal que apunta cap a un desequilibri més ampli —potser emocional, mental o espiritual. La natura, en aquest cas, actua com una força autoreguladora que intenta restablir l’harmonia perduda.
Aquesta visió és coherent amb el pensament jungià, on l’inconscient juga un paper actiu i savi en la vida de la persona. La malaltia podria ser vista com un crit del cos o de l’ànima que ens demana canvis: descansar, revisar relacions tòxiques, replantejar valors o reconciliar-nos amb parts reprimides del nostre ésser.
En resum, Jung ens convida a escoltar la malaltia amb atenció i humilitat, com una oportunitat de transformació i de retorn a una vida més coherent amb la nostra veritat interior. Això no implica renunciar a la medicina, sinó integrar-la dins d’un procés de comprensió més ampli i profund.
