Quan la ment s’identifica amb les pors, els desitjos, les creences limitadores o els pensaments repetitius, ens converteix en esclaus. És la ment que jutja, que compara, que imagina escenaris negatius o que s’aferra al passat i tem el futur. En aquest estat, vivim atrapats en un món intern que ens desconnecta del present i de la nostra essència.
Però aquesta mateixa ment, si és entrenada i observada amb consciència, esdevé un instrument poderós d’alliberament. Quan prenem distància dels pensaments, quan practiquem la presència i aprenem a escollir l’actitud, la ment es torna clara, serena i al servei de la vida. Alliberar-nos no vol dir eliminar la ment, sinó transformar-ne l’ús.
La clau està en qui governa: si la ment ens domina, som esclaus. Si nosaltres, des de l’essència, dirigim la ment, som lliures. Aquest és un dels grans aprenentatges del camí espiritual i de l’autoconeixement.
