Quan una persona no ha trobat la seva pròpia pau, viu des d’una ferida, des d’un buit, des d’una inquietud constant. Aquesta manca de pau es projecta cap a fora: el món esdevé un lloc hostil, les persones semblen enemigues, i qualsevol desacord pot ser percebut com una amenaça. És com si el conflicte intern necessités expressar-se, i ho fa a través de la crítica, la queixa, la intolerància o la lluita constant.
En canvi, quan una persona està en pau amb ella mateixa, ha après a acceptar-se, a perdonar-se, a reconciliar-se amb la seva història. Aquesta serenitat interior li permet mirar el món amb més comprensió, amb més empatia, i amb menys necessitat de controlar, competir o jutjar.
💡 Potser la pau al món comença en el cor de cadascú. Gandhi, amb aquesta frase, ens recorda que la transformació exterior passa inevitablement per una transformació interior. Buscar la pau fora és inútil si no la cultivem dins nostre.
