💡 Comentari. Aquesta afirmació ens convida a reconèixer una veritat sovint ignorada: allò que percebem com “realitat” no és pas la totalitat del que existeix, sinó només un fragment molt reduït, filtrat pels nostres límits interns. El nostre nivell de consciència —és a dir, la capacitat de percebre, comprendre i integrar diferents dimensions de la realitat— actua com una mena de lent. I com més estreta és aquesta lent, més petita és la porció de món que som capaços de veure i comprendre.
A mesura que evolucionem en la consciència, la realitat s’expandeix: podem captar matisos més subtils, entendre les causes profundes darrere de les aparences, i obrir-nos a una visió més àmplia, compassiva i integrada del món i de nosaltres mateixos.
És un toc d’atenció humil: tot i que creguem que veiem “les coses com són”, en realitat les veiem com som. I per això, el treball interior no és només un viatge personal, sinó una porta cap a una realitat més àmplia, més rica i més veraç.
