💡 Vèncer la por a la mort no és un exercici abstracte, sinó una conseqüència de viure amb plenitud. Quan ens neguem a escoltar els nostres desitjos més autèntics, quan vivim atrapats en rutines alienes, quan posterguem el que sentim que és essencial... aleshores la mort ens espanta, perquè encara no hem viscut com voldríem. És com si ens trobés a mig camí, amb la maleta per fer.
En canvi, viure plenament —amb consciència, amb amor, amb presència— dona una mena de serenitat existencial. Qui viu fidel a ell mateix, sense deixar massa pendent, pot morir sense remordiments. No perquè desitgi la mort, sinó perquè sap que ha aprofitat el regal de viure.
És una crida a viure ara, sense esperar que arribi “el moment ideal”. Perquè viure plenament no depèn de tenir-ho tot resolt, sinó de viure amb autenticitat, amb intensitat i amb gratitud.
🔑 Potser la clau no és preparar-nos per morir, sinó atrevir-nos a viure de veritat.
