L'atzar reparteix cartes, però nosaltres les juguem.

Aquesta frase de Schopenhauer "L'atzar reparteix cartes, però nosaltres les juguem" resumeix d’una manera molt clara la relació entre destí i llibertat. L’atzar ―les circumstàncies de naixement, els esdeveniments imprevistos, les condicions que no triem― ens posa unes cartes a les mans. Potser algunes semblen bones i altres dolentes, però el punt clau és que no som només víctimes d’aquest repartiment: tenim la responsabilitat i la llibertat de decidir com juguem la partida.

Això vol dir que la vida no és completament predeterminada ni tampoc completament lliure; és una dansa entre el que ens arriba i el que fem amb això. Hi ha persones que, amb cartes aparentment desfavorables, aconsegueixen construir una vida plena, mentre que d’altres, amb cartes prometedores, les desaprofiten.

En el fons, la frase ens convida a assumir protagonisme: potser no controlem l’inici de la partida, però sí podem influir en el desenvolupament i, sobretot, en el sentit que donem al joc.