Quan ell diu “això és l’únic que falta en la teva vida”, no ho expressa en un sentit de carència material o d’experiències per viure, sinó com una crida a mirar cap endins. La major part del temps vivim identificats amb la personalitat, els pensaments, les emocions i els rols socials. Però, segons Ramana, tots aquests són veles que oculten la nostra identitat més profunda: la consciència mateixa que observa.
En aquest sentit, l’autèntica llibertat neix del reconeixement que no som el que passa per la ment, ni les circumstàncies canviants, sinó l’espai des d’on tot això és percebut. Quan hi ha aquesta comprensió, s’esvaeix la necessitat de buscar constantment a fora, i apareix una pau natural i estable.
En poques paraules: Ramana ens recorda que la llibertat no és alguna cosa que hàgim d’aconseguir, sinó que ja és aquí, inherent en la nostra veritable naturalesa. El que falta no és adquirir res nou, sinó adonar-nos del que ja som.
