L'ocell no canta perquè és feliç, és feliç perquè canta.

Aquesta frase de William James "L'ocell no canta perquè és feliç, és feliç perquè canta" capgira la manera com solem entendre la relació entre emoció i acció. Normalment pensem que actuem d’una certa manera perquè ens sentim així: cantem perquè estem contents, riem perquè tenim alegria, ens movem perquè tenim energia. James ens proposa la mirada contrària: és l’acció la que genera l’emoció.

Quan l’ocell canta, no ho fa per justificar un estat intern previ, sinó que en el mateix acte de cantar experimenta la felicitat. Això ens interpel·la directament: si volem sentir-nos millor, potser no cal esperar que arribi primer la sensació de benestar, sinó que podem provocar-la a través del moviment, l’expressió i les accions quotidianes. Somriure, cantar, caminar amb energia o agrair, encara que al principi sembli forçat, té la capacitat de modificar el nostre estat intern.

És una invitació poderosa: no cal esperar a estar bé per actuar, sinó que podem actuar per estar bé.