L'única vida que té sentit és una vida amb sentit.

Aquesta frase de Viktor Frankl "L'única vida que té sentit és una vida amb sentit" condensa en poques paraules el nucli del seu pensament i de la logoteràpia que va desenvolupar: el sentit és essencial per a la vida humana. No parla només de sobreviure ni de viure bé en termes materials, sinó de viure amb una direcció, un propòsit, una raó per aixecar-se cada matí.

El que fa poderosa aquesta idea és que el “sentit” no és universal ni fix, sinó personal i canviant. El que dona sentit a la vida d’una persona pot ser la família, l’amor, un projecte creatiu, el servei als altres o fins i tot l’actitud davant el sofriment. Frankl ho va veure clarament als camps de concentració: aquells que trobaven una raó per viure, per petita que fos, tenien més capacitat de resistir.

Quan diu que “l’única vida que té sentit és una vida amb sentit”, ens recorda que la plenitud no es troba en acumular coses o assolir fites externes, sinó en connectar amb allò que ens fa sentir vius i útils. És, alhora, una crida i una responsabilitat: no esperar que el sentit ens vingui donat, sinó assumir la tasca de descobrir-lo i viure’l.