El sentit de la frase és profund i alhora punyent. No tothom madura pel simple pas del temps. Hi ha persones que poden complir molts anys i, tanmateix, mantenir-se immadures en la manera de viure, relacionar-se o prendre decisions.
En canvi, les experiències difícils —els “danys”, és a dir, les pèrdues, les decepcions, els errors, el dolor— són les que ens obliguen a replantejar-nos les coses, a créixer interiorment i a mirar la vida amb una nova perspectiva. El sofriment, quan és integrat amb consciència, pot esdevenir un mestre molt més eficaç que el calendari.
Això no vol dir que el temps no sigui valuós; sí que ens ofereix oportunitats. Però el que realment ens transforma és com gestionem allò que ens passa. La maduresa, doncs, no és automàtica: és una elecció, un aprenentatge i una resposta als reptes.
