Quan diu “Mai és tard per ser el que hauries d’haver sigut”, trenca amb la idea tan arrelada que el temps perdut és irrecuperable i que, passat un cert punt, ja no es pot canviar. Eliot ens recorda que la vida és un procés en moviment constant i que el nostre veritable ésser no queda fixat per les decisions, errors o limitacions del passat.
Moltes vegades ens quedem atrapats en el pensament del “ja és massa tard”: massa tard per estudiar allò que ens apassiona, per iniciar un projecte, per canviar d’estil de vida, per estimar d’una altra manera o fins i tot per reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. Però aquesta cita ens convida a entendre que l’autenticitat no té caducitat: sempre hi ha l’oportunitat d’alinear-nos amb allò que intuïm que som de debò.
És també un missatge d’alliberament: no cal viure esclavitzats per la imatge del “que hauria pogut ser” com si fos una condemna, sinó prendre-la com una brúixola per encarar el present. El que realment compta no és l’edat ni el moment vital, sinó la decisió d’avançar cap a una versió més sincera i plena de nosaltres mateixos.
