Aquesta actitud revela una manca de consciència sobre la finitud de la vida. Sovint posposem el que és realment important —una conversa pendent, un projecte vital, un gest d’afecte— com si sempre hi hagués un demà garantit. Però el temps no és una riquesa renovable. Cada instant que passa no torna.
💡 El missatge implícit de Sèneca és una crida a la presència, a la priorització i a l’ús savi del temps. Com podem viure de manera més coherent amb el reconeixement que el nostre temps és limitat?
És una invitació a preguntar-nos: si el temps fos un tresor finit —com de fet ho és—, en què l’invertiríem realment?
