Aquesta frase apunta directament al cor d’una gran paradoxa humana: intentem protegir-nos de la mort, però en fer-ho, sovint acabem renunciant a viure plenament. La por, quan governa les nostres decisions, ens fa petits, ens reté, ens allunya del risc… però també de l’aventura, de la descoberta i de la llibertat.
No podem evitar la mort —és part del cicle natural—, però sí podem evitar viure de debò si deixem que la por dicti el nostre camí. Aquesta idea ressona especialment amb la visió budista de l’aquí i ara, on l’única vida real és la que es viu plenament en el present, sense aferrar-se ni al passat ni al futur.
Viure amb por és com morir una mica cada dia. Viure amb coratge és assumir que la vida no és eterna, però sí profunda, si l’abracem plenament.
💡 Aplicació pràctica: Viure malgrat la por
Imagina que tens ganes de fer un viatge sol o sola a un lloc desconegut, o iniciar una activitat que sempre t’ha atret: aprendre a pintar, parlar en públic, declarar els teus sentiments a algú, o potser fer un canvi vital, com deixar una feina que ja no et fa créixer.
La por apareix: I si no em surt bé? I si em fa mal? I si m’equivoco? I si em jutgen?
Aquestes preguntes no ens protegeixen de res real. No eviten cap perill imminent. El que fan és paralitzar-nos i impedir-nos provar. Ens mantenen dins d’una suposada “seguretat” que, en realitat, és una gàbia invisible.
🌱 Proposta: Quan aparegui una por que no té una base real i immediata (com una amenaça física), atura’t i pregunta’t:
🎯 Acció concreta: Tria una acció petita que t’incomodi però que sàpigues que et faria créixer. Fes-la igualment, amb por i tot. Escriu després com t’has sentit.
- Quina vida estic deixant de viure per por a fallar?
- Quina oportunitat m’estic negant a mi mateix/a per voler controlar-ho tot?
- Què canviaria si, en lloc de deixar que la por em governi, la convido a caminar amb mi però sense donar-li el volant?
Potser la por hi era… però tu hi eres més.
