Aquesta frase apunta directament a una veritat profunda i sovint ignorada: preocupar-se és patir anticipadament, i moltes vegades, per coses que mai arriben a passar.
Dir que “la preocupació és una manera de patir dos cops” reflecteix que el mal que ens imaginem (i que potser mai s'esdevé) ja ens fa mal abans que passi res. És com si visquéssim el problema abans d'hora, i això ens desgasta emocionalment i mentalment.
La segona part, “mai ha curat res”, és un recordatori contundent: preocupar-se no resol cap problema. Pensar-hi amb claredat, sí. Ocupant-nos, actuant, sí. Però preocupar-nos? Només ens treu energia i pau.
I finalment, “robar-nos la vida” és una imatge molt potent. La preocupació ens treu presència, ens allunya del moment present i ens atrapa en un futur que encara no existeix. I com diu Javier Iriondo, la vida ens està esperant — aquí i ara.
💡 Potser cal recordar-nos més sovint: Preocupar-nos menys no és ser irresponsables; és aprendre a confiar, a viure amb més consciència i a actuar quan toca, no abans.
