Les persones s'obliden del que dius, també s'obliden del que fas, però mai s'obliden de com les fas sentir.

Aquesta frase de Maya Angelou "Les persones s'obliden del que dius, també s'obliden del que fas, però mai s'obliden de com les fas sentir" és molt potent perquè ens recorda que, en el fons, les paraules i les accions concretes es poden esvair amb el temps, però l’empremta emocional que deixem en els altres és la que perdura.

Podem oblidar una conversa o un gest, però difícilment oblidem la sensació d’haver estat respectats, estimats, humiliats o menyspreats. La memòria emocional és més profunda i arrelada que la memòria racional: ens pot fer recordar una persona durant anys simplement per com ens feia sentir al seu costat.

Aquest pensament també ens convida a prendre consciència de la nostra manera de relacionar-nos. No és tant el que diem o fem, sinó l’energia i la qualitat emocional amb què ho transmetem. Un somriure sincer, una mirada de comprensió o un moment d’escolta autèntica poden tenir més valor i impacte que mil paraules.

En definitiva, Angelou ens recorda que el veritable llegat de cadascú és emocional: allò invisible però inesborrable que deixem en el cor dels altres.